La posada en imatges i sons del Maig Francès podria concebre’s com una seqüència d'esdeveniments que comprengui ocupacions d'universitats com Nanterre i Sorbona, enfrontaments amb la policia, manifestacions d'estudiants, assemblees multitudinàries, combats entre barricades, ocupacions de fàbriques, manifestacions massives, vagues generals, censura informativa, aldarulls generalitzats, discursos d'autoritats, retorns al treball, repressió policial, eleccions legislatives, reaparició de la tranquil·litat... En una aproximació fenomenològica a l’àmbit cinematogràfic, aquesta seqüència podria reproduir-se mitjançant la pugna pel control de la cinemateca arran de l’afer Langlois, Estats Generals del Cinema, interrupció del Festival de Cannes, vagues sectorials, xoc entre estructures, films militants, assemblees generals, creació de la Société des Réalisateurs de Films, retorn a la l’equilibri... Després d'anys de Guerra entre Blocs, una nova onada de contestació recorre les societats contemporànies, la crítica als partits i sindicats provinent del moviment consellista (autogestió, assemblearisme, acció directa, autonomia, autoconsciència, autoorganització, etc.) s'estén a la crítica de les formes d'oci i consum imperants, a l'art i la cultura, als mitjans de comunicació de masses, per qüestionar a fons les pautes de vida i el model de felicitat de tota una societat. Quan la Nouvelle Vague gairebé ha complert la dècada, la crítica a la representació impulsada per pensadors com Badiou o Deleuze assoleix màxim pes en els films d'alguns dels directors francesos més cèlebres, qui en ocasions passen a centrar-se temàticament en la fàbrica i el món obrer, al temps que qüestionen el concepte d'autoria mitjançant l'elaboració d'obres col·lectives o anònimes.
Avui dia la indústria audiovisual comercial ja té sobradament digerit el cadàver del Maig Francès, i l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació no convida a l'optimisme en quant a les possibilitats de reprendre vies cinematogràfiques alternatives. Dia a dia, el reforç en el control sobre totes i cadascuna de les facetes de la vida quotidiana, la permanent alienació i indefensió de l’individu, no fan sinó constatar la vigència de la crítica al totalitarisme de la societat de l'espectacle, de la qual el flux incessant d'estímuls visuals i sonors no és sinó una faceta més. En el món actual, la proposta de reflexió crítica i des de la distància del film-assaig i més en general l'activitat cinematogràfica ‘pura’, resulta cada cop més difícil, i tal vegada també cada cop més necessària. Aquesta reflexió, lligada ontològicament a l'experiència empírica, ancorada en la realitat material però preocupada per veritats més enllà d'aquesta, podria encara ara ser una eina potencialment molt propicia per fomentar una dialèctica entre teoria i pràctica verdadera. Dit això, un cinefòrum entorn el Maig del 68 pot ser una bona oportunitat per començar quelcom?
En el marc de commemoració del 40 aniversari de la Universitat Autònoma de Barcelona, un grup d'estudiosos ha preparat un cicle de projeccions i debats sobre el Maig del 68. Conscients de les dificultats d'arribar a un públic majoritari, s'ha optat per una línia de programació arriscada. Avui dia la majoria de gent pensa que la sala de projeccions no és un dels millors llocs per invertir el seu temps, ni tant sols per reflexionar. Aquest cop però, a banda de combatre l'avorriment els autors conviden a entrar en contacte amb propostes radicalment genuïnes per canviar el propi entorn social i cinematogràfic. La majoria d'aquestes aportacions són datades d’altres temps, tanmateix la vigència dels seus plantejaments és punyent, permetent tendir vincles entre passat i present sense gaires dificultats. Heus ací dotze sessions al voltant d’una hora i mitja per copsar el potencial emancipador del llenguatge cinematogràfic, per aprehendre les transformacions socials dels segle XX, per emprendre el camí vers una vida i un món en què ens agradaria més viure.
Sessió 1 (24 feb 12h)
Sexperiencias (José Maria Nunes, 1968) (VO, b/n, 92’)
L’estiu de 1968 a Barcelona un grup de joves protagonitzen un film experimental amb nombreses alusions als esdeveniments internacionals de més ressò en el moment.
Amb la presència de José Maria Nunes (Director) i Manel Muntaner (Ajudant Direcció)
Sessió 2 (3 març 12h)
Grands soirs et petits matins (William Klein, 1978) (VOSE, b/n, 98’)
Enregistrat al carrer el mateix Maig del 68 i muntat deu anys més tard, aquest film ofereix un testimoni únic sobre l’atmosfera de manifestacions i debats públics del moment.
Sessió 3 (10 març 12h)
Mai 68. Les images de la télevision (Hughes Nancy, 2008) (VO, b/n i color, 100’)
‘La crònica’ tal vegada ‘anacrònica’ en imatges de televisió, capturades entre el 22 de març i el 30 de juny de 1968 en condicions difícils tant degut a la censura com a les vagues i la repressió.
Sessió 4 (17 març 12h)
Un film comme les autres (Jean-Luc Godard/groupe Dziga Vertov, 1968)(VOSE, color, 100’)
Conversa de cent minuts entre tres estudiants de Nanterre i dos obrers de Renault Flins, poc després de Maig algunes reflexions sobre les dificultats de tendir vincles entre uns i altres.
Amb la presència de Laia Sánchez (Professora Comunicació Audiovisual UAB)
Sessió 5 (24 març 12h)
Le fond de l’air est rouge – Les Mains Fragiles (Chris Marker, 1993) (VOSE, color, 90’)
Assaig documentat subjectiu sobre el sorgiment d’una nova onada de contestació internacional, aquesta primera part comprèn de les protestes contra la guerra del Vietnam al Maig Francès.
Amb la presència de Doris Ensinger (Professora Traducció i Interpretació UAB)
Sessió 6 (31 març 12h)
Le fond de l’air est rouge – Les Mains Coupées (Chris Marker, 1993) (VOSE, color, 90’)
Els canvis es veuen progressivament obstaculitzats també als règims burocràtics dels països socialistes, la nova esquerra tot just sorgida s’enfonsa a indrets com Xile, Praga, Cuba, Bolivia...
Sessió 7 (14 abril 12h)
Tout va bien (Jean-Luc Godard i Jean-Pierre Gorin, 1972) (VOSE, color, 92’)
Film sobre l’ocupació d’una fàbrica d’embotits amb segrest del director i un parell de periodistes, marca el retorn de Godard a un cinema amb actors cèlebres i de caire més comercial.
Sessió 8 (21 abril 12h)
La Société du Spectacle (Guy Debord, 1973) (VOSE, b/n, 88’)
Extensa descripció de ‘La Societat de l’Espectacle’, fragments del llibre homònim llegits a mode de poesia sonora acompanyats per imatges expropiades, rètols, músiques, subtítols.
Amb la presència de Josep M. Català (Catedràtic Comunicació Audiovisual UAB)
Sessió 9 (28 abril 12h)
Le Diable Probablement (Robert Bresson, 1977) (VOSE, color, 97’)
El menyspreu per la vida dels joves en un món que s’autoextermina davant la indiferència generalitzada, la devallada dels discursos utòpics del 68 filtrada pel cinematògraf.
Amb la presència de Ludovico Longhi (Professor Comunicació Audiovisual UAB)
Sessió 10 (5 maig 12h)
In Girum imus nocte et consumimur igni (Guy Debord, 1978) (VOSE, b/n, 100’)
L’aigua i el foc evoquen les derrotes del desig i l’inexorable pas del temps, el títol forma un palíndrom en llatí que podria traduir-se com ‘Donem voltes en la nit consumits pel foc’.
Amb la presència de Josep M. Català (Catedràtic Comunicació Audiovisual UAB)
Sessió 11 (12 maig 12h)
Milou en Mai (Louis Malle, 1990) (VOSE, color, 107’)
Visió isotèrica sobre el Maig Francès, situada al mateix moment històric dels esdeveniments però centrada en els transvalsos familiars provocats per la mort d’una mare.
Sessió 12 (19 maig 12h)
Les amants réguliers (Philippe Garrel, 2005) (VOSE, b/n, 178’)
Un jove poeta partícep de la revolta de Maig del 68 s’enamora d’una noia amb qui intenta preservar la utopia en un món tancat que progressivament s’ensorra, l’art i Maig del 68.
